La Vall d'en Bas és un indret idílic, un espai per veure, viure i gaudir de la natura. Des de temps llunyans, home i medi hi han sabut conviure en una relació de respecte mutu.
Situada a la capçalera del riu Fluvià, la gran plana de la Vall està embolcallada per serrats i carenes encinglerades, com són la serra del Corb i la serra dels Llancers, i presidida pel Puigsacalm. Aquest, amb una alçada de 1515 metres, és un dels emblemes d'aquest paratge natural. Els boscos de faigs, alzines i roures, i els prats barrejats amb camps de conreu acaben de definir la fisonomia de la zona.
 |
| Panoràmica del perfil muntanyenc amb l'església de Joanetes. |
UN XIC D'HISTÒRIA
El municipi de la Vall d'en Bas fou creat l'any 1968, quan va tenir lloc la fusió dels antics municipis de Sant Privat i Sant Esteve d'en Bas, la Pinya i Joanetes. Amb aquesta unificació es recuperava part de l'estructura de l'antic vescomtat de Bas, i es convertia així en un dels municipis més grans de la Garrotxa.
PATRIMONI CULTURAL
Al llarg i ample del territori municipal hi ha un gran nombre d'ermites romàniques, algunes de les quals es remunten a poc més de l'any 1000. Algunes d'elles són la de Sant Quintí, Sant Mateu, Sant Ximplí i Santa Magdalena del Mont. També d'estil romànic, trobem les esglésies de Sant Esteve d'en Bas, Sant Romà de Joanetes, Sant Privat d'en Bas, Santa Maria de la Pinya i Sant Joan dels Balbs.
 |
| Ermita de Sant Quintí |
Pel que fa a l'arquitectura rural, destaquen les pairalies de Massegur, el Tarrús i Torre de la Clapera entre d'altres. També hi podem trobar la masia de Verntallat, lloc de residència del famós cabdill dels pagesos Francesc de Verntallat, del segle XV.
 |
| Els hostalets d'en Bas |
