Un dels canvis més importants que ha sofert la Vall ha estat, sens dubte, la construcció de l'eix viari que unirà la capital de la Garrotxa amb Vic un cop acabades les variants d'Olot i Les Preses.
En aquesta construcció de més de 19 kilòmetres trobem 10 túnels, entre els quals el túnel de Bracons que, amb els seus 4,5 km. de llargada, s'ha convertit en el tercer més llarg de Catalunya.
Aquesta carretera fou inaugurada l'abril de 2009 i en un any ha rebut una mitjana de 4.828 vehicles diàriament, o el que és el mateix, ha sumat en un any 1,8 milions de vehicles.
En aquesta construcció de més de 19 kilòmetres trobem 10 túnels, entre els quals el túnel de Bracons que, amb els seus 4,5 km. de llargada, s'ha convertit en el tercer més llarg de Catalunya.
Aquesta carretera fou inaugurada l'abril de 2009 i en un any ha rebut una mitjana de 4.828 vehicles diàriament, o el que és el mateix, ha sumat en un any 1,8 milions de vehicles.
La construcció del nou eix ha generat discrepàncies entre els veïns dels municipis afectats, ja que molts pensen que amb el nou accés la Vall pot estar en el punt de mira d'especuladors immobiliaris.
El fet que s'hagi escurçat en més de deu kilòmetres la distància i hagi millorat substancialment la seguretat viària entre la Ciutat Comtal i aquest indret idíl·lic fa pensar, per una banda, que la Vall d'en Bas pugui esdevenir el lloc de vacances i de segones residències dels habitants de la capital. Per altra banda, obre noves expectatives en quant a negocis de caire rural, tant pel que fa a turisme com a hostaleria.
El següent enllaç és un video que ens mostra els llocs afectats per la construcció del túnel, alhora que ens descobreix el seu interior. Un resident de la zona ens en dóna el punt de vista:
- Premeu aquest enllaç: El túnel de bracons
A l'impacte visual que va suposar la construcció del túnel de Bracons, pot afegir-s'hi el que comportarà la construcció de la variant entre el túnel i Olot. Tot i que el traçat definitiu no està aprovat, si finalment acaba travessant el municipi, aquest patirà conseqüències negatives a nivell paisatgístic i ecològic. La construcció de la variant dividiria el territori i malmetria el paisatge: per una banda, provocaria la pèrdua del sentiment d'identitat de la Vall, per l'altra, destruiria el principal atractiu turístic de la zona, produint pèrdues econòmiques. A nivell ecològic, comportaria un impacte negatiu en els ecosistemes, així com un augment de la contaminació ambiental provocat pel creixement exponencial del trànsit rodat.
Projecte de les variants |
URBANISME I MECANITZACIÓ DE L'AGRICULTURA
Les expectatives urbanístiques s'han vist limitades pel POUM de la Vall. Aquest restringeix clarament les possibilitats de construcció, prioritzant en tot moment la conservació dels elements naturals i definidors de la Vall: el sól, la flora, la fauna i el paisatge.
Aquest alt nivell de protecció urbanística també té conseqüències demogràfiques. Les dificultats per construir nous habitatges limiten l'arribada de nous habitants. Tant és així, que gairebé no ha arribat immigració i actualment la població de la Vall està envellint.